IMPORTANT !

A partir del 22 de setembre ens reunim els dilluns de 17:30 a 19:00 al Centre Cívic de Pardinyes.

Igualment, els nostres telèfons continuen estant disponibles per a qualsevol consulta o dubte que tinguis, i si es necessari, podem quedar amb vosaltres i veure'ns.

22 de novembre 2018

Ens ha emocionat llegir aquest relat de superació i empoderament arrel de l'experiència de lactància. El compartim, amb el permís de la mare, perquè de ben segur ajudarà a altres mares que estigueu vivint una situació similar. 

Bones a tots/es.

Avui us vull explicar la meva experiència amb el que es denomina l’extracció miraculosa. Us poso en context.... el 14 de juny va néixer el meu fill Noah, concretament 3 setmanes abans d’hora i amb un pes de 2,150 kg.

Des d’un primer moment vaig voler donar-li el pit, tot i que no tenia gaire informació al respecte. Vaig fer tal com hem van dir les llevadores de l’hospital, que bàsicament es resum en “a demanda”. Quan Noah tenia aproximadament una setmana vaig acudir a la pediatra desesperada perquè plorava moltíssim i estava molt irritable, i ella em va explicar que el que li passava era que tenia gana, era molt petit i que no tenia la suficient força per succionar i menjar la quantitat que necessitava. Com podreu imaginar assabenta’m que el meu fill passava gana em va deixar molt destrossada.

Davant aquesta situació el que la pediatra em va ordenar era donar-li un complement de llet artificial després de cada toma de pit, i ben cert és que a l’acabar el pit, en moltes ocasions agafava el biberó amb moltes ganes. Aquest fet em feia sentir impotent, però al menys em quedava tranquil·la que no passava gana mentre ell creixia i guanyava més força per poder succionar del pit sense dificultats.

El problema va venir al cap de 2 o 3 setmanes quan Noah ja va adquirir el pes normal i vaig voler anar reduint els biberons, ja que en aquest poc temps, la quantitat que anava donant-li en biberó havia anat augmentant i no disminuint, fins tal punt que al final del dia li donava aproximadament uns 250 ml. Intentava sempre que ho demanava posar-lo al pit com m’havien dit, però veia que no produïa la llet suficient que necessitava i no podia produir-ne més a base de tornar-lo a posar, ja no per una qüestió física, sinó perquè saber que plorava de gana i oferir-li altre cop el pit sabent que no el calmaria em destrossava.

Aquesta situació es va perllongar des que Noah tenia unes 3 setmanes fins al mes i mig aproximadament, punt en el que cada cop portava pitjor la lactància materna, m’angoixava donar-li un biberó perquè sabia que d’aquella manera no produiria més llet però sabia que tampoc li podia oferir al moment el que necessitava i no podia deixar-lo plorar de gana.

Vaig acudir a la pediatra perquè ja havia decidit donar-li llet artificial, ja que no podia controlar una mixta, veia que cada cop augmentava més la quantitat de biberons i cada un que li donava em feia sentir mala mare, per no poder oferir-li al meu fill el que necessitava. Cada cop que li donava el pit em quedava el dubte, s’haurà saciat? La pediatra em va dir que intentes fins als 2 mesos de Noah seguir amb el pit, pels innumerables beneficis que tenia per ell.

A l’arribar a casa, i després d’haver llegit molt i molt per internet, em va venir al cap una tècnica que havia llegit en el blog de “Alba lactància materna”, una tècnica indicada pels casos en que la producció de llet és insuficient pel nadó. Vaig pensar en fer l’últim esforç, donar-ho tot per si sorgia resposta, tot i que no en tenia gaires esperances... la meva experiència feia que vegues casi impossible augmentar la meva producció de llet fins arribar a suplir tota la quantitat de biberó que li donava.

La tècnica, que podeu consultar a la web que esmento al final, consisteix en extreure’s llet durant 10 minuts cada hora fins arribar a extreure 15-20 ml/h. Quan s’arriba a aquesta quantitat es fan sessions de 20 minuts cada 2 hores fins arribar a extreure 40 ml. Finalment, en obtindré aquests volums, les extraccions poden començar-se a distanciar fins mantindré de 6 a 8 extraccions de 30 minuts cadascuna durant 24 hores.

El primer que vaig fer és comprar-me un extractor elèctric doble. No és que vulgui que en compreu un, però jo anava a tot o res, era la meva aposta, i es cert que donades les múltiples extraccions que s’han de fer amb aquesta tècnica, és més còmode i eficaç amb un de doble.

Personalment, el que vaig fer és realitzar durant 3 dies extraccions de 10 minuts cada hora. Durant la nit no seguia aquest protocol, sinó que cada cop que Noah demanava pit, al acabar de donar-li, realitzava l’extracció (normalment eren unes 3 o 4 al llarg de la nit).

Posteriorment, vaig seguir 3 o 4 dies més en que feia el següent pas, 20 minuts d’extracció cada 2 hores. Durant la nit, quan Noah es despertava, a l’acabar el pit, tornava a extreure’m.

Finalment, vaig estar uns 3 dies més fent extraccions cada 3 hores durant 30 minuts.

Durant aquesta tècnica d’extracció clarificar que no us heu de preocupar si al fer la extracció casi no surt llet, i més si acabeu de donar el pit. Com podreu llegir curosament en el blog, la finalitat és hiperestimular el pit per crear freqüents pics de prolactina i així augmentar la producció de la llet.

Tampoc us preocupeu de realitzar una extracció i quedar-vos “sense llet” pel bebè. El que es fa durant aquesta tècnica és guardar tota la llet que es va extraient i quan el nen/a tingui gana, primer se li ofereix el pit (encara que s’acabi de realitzar una extracció) i després, si encara té gana, se li ofereix la llet que ens hem extret.

Després d’aquest 9 dies us puc assegurar que la meva producció de llet era superior al que Noah necessitava. El dia abans de començar la extracció mirculosa li havia de donar uns 4 o 5 petits biberons de llet artificial a Noah, i tal com vaig finalitzar, ja no vaig necessitar donar-li ningun més.

A dia d’avui, en que Noah té 5 mesos, no li he hagut de donar mai llet artificial, és més, des que vaig acabar aquesta tècnica sempre mantinc una extracció abans d’anar a dormir, la qual és una donació pel banc de llet materna (per nens prematura hospitalitzats).

La veritat és que haver donat amb aquesta tècnica em va canviar la meva experiència de la lactància materna, de ser quelcom que em produïa angoixa, que em donava inseguretat... sempre preguntant-me, es quedarà amb gana? A passar a estar molt segura de la meva producció de llet i així poder gaudir de donar-li el pit cada dia.

Ús animo, que si esteu vivint una etapa similar, per la raó que sigui, proveu aquesta tècnica i si teniu qualsevol dubte de com l’he portada a terme estaré encantada de poder ajudar-vos. Sols espero que la meva experiència pugui ajudar a alguna mare com a mi em va ajudar en el seu dia.

Ànims super mamis!

http://albalactanciamaterna.org/lactancia/tema-3-manejo-de-la-leche-materna/como-conseguir-una-rapida-produccion-de-leche-materna-la-extraccion-poderosa/




26 de desembre 2016

#MiMamáCura

Desitgem que esteu passant uns dies feliços, pero sabem que hi ha famílies que no els han pogut gaudir.. perque tenen el seu bebe a l'hospital. Sovint, es donen casos on l'adult que acompanya a aquest bebe (majoritariament la mare), es troba en una situació bastant precària.

 "Un bebe no es una unidad; es el conjunto de él con su vinculo adulto, que en la generalidad de los casos es su madre"

Ens unim a la declaració d'un cojunt d'entitats, associacions i professionals per a que les mares, puguin acompanyar dignament als seus fills en aquests casos, sobretot, en els que aquests bebes prenen lactancia materna.

Aqui podeu llegir la declaració i signar la petició. Tambe us animem a que compartiu les vostres experiencies, amb el hagstag #MiMamáCura

https://www.elpartoesnuestro.es/blog/2016/12/23/bebes-ingresados-familias-maltratadas

22 de desembre 2016


US ENVIEM ELS NOSTRES MILLORS DESITJOS DE JOIA I FELICITAT.

El dia 9 de Gener ens retrobem a les reunions setmanals, en horari de sempre i lloc habitual. Per si durant aquests dies de vacances, heu de contactar amb alguna assessora, us deixem els telefons actualitzats:

-Zaida: 649.100.135
-Natalia: 686.266.276
-Neus: 600.504.304
-Nuria: 653.992.747
-Maria: 626.083.600
-Mayte: 616.781.860
-Isabel: 653.808.221
-Sheila: 626.329.004
-Txell: 620.531.187
-MºJose: 661.422.480
-Montse: 659.448.983
-Mo: 636.536.460
-Vanessa: 609.975.731
-Lucia: 690.041.354

19 de novembre 2016

17 de Novembre.
DIA MUNDIAL DEL NEN PREMATUR
 
 
Alleta es suma a la Commemoració del Dia Mundial del Prematur, que es celebra anualment el 17 de Novembre per fer palesa la importància de l’alletament matern, també i molt especialment, per als nadons que neixen prematurament.
Per tal de conèixer més sobre aquest tema, hem entrevistat la Dra. Mireia Ortiz, pediatra neonatòloga i mare, coordinadora del projecte Iniciativa per a la Humanització de l’Assistència al Naixement i la Lactància Materna (iHAN) i presidenta del Comitè de Lactància de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, a qui agraïm que ens hagi atès i felicitem per la seva tasca a l’hospital.

-Alleta: Bon dia, Mireia, moltes gràcies per atendre'ns. Abans de començar l'enquesta, ens agradaria presentar breument el teu currículum:
Mireia Ortiz: Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Lleida, juliol 1998.
Especialitzada en Pediatria i àrees específiques per l’Hospital Universitari de la Vall d´Hebron de Barcelona. Del 17 de juliol del 2000 al 16 de juliol del 2004.
Subespecialitzada en neonatologia, per la Unitat de Cures Intensives del servei de Neonatologia de l’Hospital Universitari Materno-Infantil Vall d’Hebron de Barcelona durant el període comprès entre 1-07-2004 a 30-06-2006.
Mare des de l’any 2011.
Assessora en lactància materna: Curs de formació en lactància materna FEDALMA, promoció 2013-2014.
Presidenta del Comitè de Lactància materna de l’Hospital Arnau de Vilanova i Coordinadora del projecte iHAN-Hospital desde l’any 2015.

Dit això, ens posem en matèria, explica'ns:

-Alleta: Quants casos de prematurs naixen anualment a lHUAV? I quants d’aquests són alletats amb llet materna?
-Mireia Ortiz: Neixen uns 210 nadons prematurs a l’any, que correspon a un 7% de tots els parts.
El 100% dels nadons menors de 32 setmanes o amb un pes inferior als 1500 grams, reben llet materna, ja sigui de la seva mare o de banc. Dels majors de 32 setmanes, un 85% aproximadament reben llet materna.

-A: Com és la lactància en casos de prematuritat i/o múltiples?
-M.O: La nutrició ideal del prematur és la que aconsegueix un creixement a nivells intrauterins sense sotmetre a estrès a les seves immadures funcions metabòliques i excretores.
Pels nens ingressats a la unitat neonatal, ja siguin nens prematurs, nens amb retard de creixement intrauterí o nounats malalts, la lactància materna és l'alimentació d'elecció.
La llet materna ha estat redescoberta com un dels factors claus per millorar els resultats dels nens prematurs i és reconeguda com un estàndard de qualitat en les Unitats de Neonatologia. El Comitè de Nutrició de l'Acadèmia Americana de Pediatria, l’Organització Mundial de la Salut i el Comitè ESPGHAN la recomanen igual per alimentar als nens prematurs.
Malgrat això les mares dels nounats malalts i prematurs inicien la lactància amb menys freqüència que les d’un nadó a terme i la seva durada és menor. Aquests nens són els que més es beneficiarien de la llet materna, i són, en general, els que la reben menys.
Quan una parella decideix tenir un fill s'imagina un bebè a terme, sa, actiu, que s'incorporarà a la família immediatament. Aquestes expectatives es trunquen bruscament si el bebè neix abans d'hora. El nen prematur serà separat a l'instant dels seus pares i se’l posarà en una incubadora. Com més immadur sigui, més cables i tubs l’envoltaran, i més cridaner serà el seu aspecte. Davant d’aquesta situació, és molt probable que els pares experimentin sentiments de “dol”, culpa, rebuig i/o preocupació. Això, juntament amb les “normes” per a les visites en les unitats neonatals, dificulta el vincle afectiu pares-nen, arribant fins i tot a tenir dificultats per reconèixer aquest nen malalt com a fill propi. Apareixen en els pares els sentiments de culpa, ja que es troben molt lluny del que esperaven sentir pels seus fills.
Les falses creences generalitzades en la població (“per al prematur alimenta més la llet artificial”, “no produeixo llet suficient”, “la llet no em puja”) , i el fet que alguns professionals sanitaris contraindiquin la lactància materna i fins i tot la retirin per motius injustificats, per ignorància o per perjudicis infundats, resulten veritables barreres per a l’alletament.
Les Unitats de Neonatologia es van tancar en la dècada dels anys 70. Els nounats prematurs romanien tancats en la incubadora, no es podien tocar i es va excloure als pares per por de les infeccions.
En els últims anys l'atenció al nen prematur està canviant, la pràctica de la humanització i de la Neonatologia centrada en la família s'ha anat convertint en una eina més de l’assistència diària.
La preocupació per aconseguir millorar els resultats dels nadons prematurs s’ha sumat a altres factors que han agafat valor en els darrers anys i junts són la base d’un nou paradigma assistencial, més adequat a les necessitats del nadó i de les seves famílies, d’aquí es d’on neix les cures centrades en el desenvolupament i la família (CCDF).
Els aspectes claus de les CCDF són reduir l’estrès, facilitar l’organització del sistema nerviós central, fomentar la participació dels pares en la cura dels seus fills i facilitar l’establiment de vincles estables. L’objectiu final és millorar el pronòstic, especialment en referència al neuro-desenvolupament. Les CCDF complementen i humanitzen les cures tradicionals i en milloren els resultats. Exemples d'aquests canvis són: la lactància materna en prematurs, el mètode cangur i les unitats obertes als pares sense restricció d'horaris. Amb tot això es procuren les condicions favorables perquè la lactància materna sigui el més duradora i satisfactòria possible.
La lactància materna en les unitats neonatals, també s'utilitza com a mètode d'analgèsia no farmacològica. Els components que poden contribuir a aquest efecte analgèsic inclouen la presència d'una persona reconfortant (la mare), la sensació física de contacte pell a pell, la distracció de l'atenció i la dolçor de la llet materna. Prendre el pit durant un procediment dolorós disminueix el plor i l'expressió facial dolorosa, comparat amb placebo, té un efecte similar a la sacarosa i el percentatge de nens que ploren durant el procediment es redueix en un 40%, el temps de plor es redueix en un 50% i existeix un menor increment de la freqüència cardíaca. També s'ha demostrat que l'administració de llet materna prèviament al procediment redueix els signes de dolor.
 
-A: Les donacions de llet poden abastir la demanda?
-M.O: El Banc de llet materna té com a objectiu garantir l’alimentació amb llet materna a tots els nadons prematurs o nounats de Catalunya que no puguin ser alletats per la seva pròpia mare.
Durant l’any 2015, hi va haver a Catalunya 605 mares donants, amb el que es va poder distribuir 1005 litres de llet, a 476 nadons prematurs. Aquesta xifra ha anat augmentant des de l’inici del banc de llet al 2010, que va ser l’any en que el el Banc de Sang i Teixits va obtenir l’autorització per iniciar l’activitat del Banc de Llet Materna (BLM). En el nostre hospital no hem tingut problemes d’abastiment pels nostres nadons prematurs.
Des de juny de 2011 fins al març de 2016 a la regió de Lleida:
-123 mares s’han fet donants de llet materna
- s’han recollit 284 litres de llet materna procedent de mares donants
- 71 nadons de l’Hospital U. Arnau de Vilanova han rebut llet del BLM.

-A: Quins beneficis té pel prematur la Lactància Materna? Existeix diferència en el creixement i desenvolupament d’un prematur alletat amb llet materna i el d'un altre alimentat amb llet de fórmula?
-M.O: Els succedanis de llet materna, tot i els seus dissenys sofisticats i l’elevat preu, estan molt lluny de poder oferir els avantatges de la llet de mare. S'associen a un augment de les complicacions, a curt i a llarg termini, impedeixen la transmissió de factors inmunoprotectors i de creixement que poden prevenir greus complicacions relacionades específicament amb la prematuritat (enterocolitis necrosant, infecció nosocomial i retinopatia). També s’ha vist que que el patró de succió / deglució / respiració i del flux de la llet quan poden prendre llet directament del pit, és millor que en el biberó, el nivell d'oxigenació i el control de la temperatura són millors i més estables, al pit de la mare i fan menys pauses respiratòries que inestabilitzen al nadó.
 
-A: Quin porcentatge de mares surt a l’alta fent lactància materna exclusiva?
-M.O.:Un 70%.

-
A: Quines millores s'estan realitzant a lHUAV respecte a la lactància materna per a l'acreditació IHAN? Quina importància té en el territori? Com es beneficiaran les mares d’aquesta nova manera de treballar?
-M.O.: La promoció de la Lactància Materna és una de les maneres més eficaces de millorar la salut dels nostres fills, pels seus avantatges nutricionals, emocionals i immunològics. A més dels efectes beneficiosos que té per a les mares, les famílies, la comunitat, el sistema de salut i social, el medi ambient, i la societat en general.
Essent conscients de la importància i responsabilitat de les unitats materno infantils en l'èxit o fracàs de la lactància materna, des de la unitat Materno infantil del Hospital Arnau de Vilanova, va sorgir la necessitat d’unir-nos a la iniciativa per a la Humanització de l’Assistència al Naixement i la Lactància (iHAN)..
La iniciativa iHAN és un programa promogut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) per animar als hospitals, centres de salut i sales de maternitat a adoptar les pràctiques que protegeixin, promoguin i donin suport a la lactància materna exclusiva des del naixement.
La iHAN ofereix als hospitals que voluntàriament ho sol·licitin un programa eficaç i estructurat per la promoció de la lactància materna. També assegura que els Hospitals acreditats han superat una rigorosa avaluació externa, que garanteix que es compleixen els requisits exigits.
El programa de la iHAN s'ofereix als hospitals com una oportunitat de millora ja assajada i provada i ser Hospital iHAN és sinònim de treballar bé en l'atenció a embarassades, mares i nadons .
El primer que hem fet a l’hospital és crear un comité de lactància materna, multidisciplinar, i conèixer el punt de partida on ens trobem, detectant així les àrees de millora. Això es va realitzar mitjançant un estudi prospectiu i una enquesta d’autoavaluació proporcionada per la mateixa iHAN, i a partir d’aquí anem treballant seguint les directrius que ens marca la iHAN.
Durant l’any 2016, s’ha escrit i s’ha difós al personal, una normativa de lactància que conté els 10 passos per una lactància feliç i la prohibició expressa de l'exposició i la distribució de material amb publicitat de la llet de fórmula, així com també de biberons, xumets o tetines.
També s’ha creat un pla de coordinació amb Atenció Primaria i els grups de suport.
Durant l’any 2016 l’Arnau formarà més de 400 professionals en lactància materna. Aquesta formació està adreçada a tot el personal sanitari de l’àrea maternoinfantil i s’emmarca en la tercera fase del projecte IHAN, ja que la falta de formació teòrica i pràctica és una barrera important per a l’inici i el manteniment de la lactància materna. Per això, les properes passes són les de posar en marxa accions de formació que ajudin els treballadors de les maternitats i de les àrees pediàtriques dels hospitals i centres de salut a aconseguir l’excel·lència en la pràctica clínica.
L’estrategia iHAN es basa en:
1. Estimular els/les professionals sanitaris per a que adaptin les seves rutines d’assistència durant l’embaràs, part i lactància a les recomanacions de l’OMS i UNICEF «Diez Pasos para tener éxito en la lactancia».
2.  Protegir les mares de la publicitat comercial dels productes artificials, a través del compliment del codi de Comercialització de Succedanis de Llet Materna en els centres sanitaris de l’OMS.
Crec que tots ens beneficiem d’aquesta manera de treballar, ja que tenir el segell iHAN és una garantia de qualitat i és sinònim de treballar bé en l'atenció a embarassades, mares i nadons.
Moltes publicacions avalen l'eficàcia de l'estratègia iHAN per augmentar les taxes de lactància (a l’alta com fins als 2 anys) en països desenvolupats.

-A: Quins organismes de referència pel que fa a lactància materna aconsellaríeu a una mare lactant?
-M.O.: Aconsellem consultar:
- La pàgina de la IHAN, https://www.ihan.es.
- Grups prolactància materna, els més propers al nostre hospital són: ALLETA i el “grupo de apoyo” de la lactancia materna de Fraga .
http://www.alleta.cat/ , info@alleta.cat
-El foro per a pares del Comité de Lactància de la Associació Espanyola de Pediatria (AEP):
-Si la mare ha de prendre qualsevol fàrmac, recomanem la web: www.e-lactancia.org
-Altres pàgines web d’interès:
1. Federació Catalana de Grups de Suport a l’alletament matern
2. Lliga de la llet de Catalunya
3. Federació Espanyola d’associacins prolactància materna

Des d’Alleta felicitem l’HUAV per emprendre el camí de la iHAN i especialment, a la Dra Mireia Ortiz i els altres professionals que ho fan possible. Aquests canvis en l’assitència a mares i nadons de ben segur tindran una repercussió directa en la seva salut física i emocional, i contribuiran a normalitzar la lactància materna tant en l’àmbit sanitari com social.

  Equip de pediatria del Hospital Universitari Arnau de Vilanova




Les assessores d’Alleta ens reunim cada dilluns, de 17:30h a 19h, al local social de Pardinyes (ORVEPARD) per acompanyar i atendre les famílies que volen compartir la seva experiència de lactància o resoldre dubtes. L’assistència és lliure i tota la família és benvinguda. Us hi esperem!